Segons dades de l’AMB, cada llar de Sant Adrià paga anualment prop de 120 euros
El reciclatge a l’àrea metropolitana s’estanca i continua 15 punts per sota dels objectius de la UE pel 2025
L’índex global (mitjana metropolitana) se situa al 40 %, 15 punts per sota de l’objectiu marcat per al 2025
Els municipis que han adoptat un canvi en el sistema de recollida superen àmpliament aquest objectiu i arriben fins al 79 %, demostrant així l’efectivitat d’aquests sistemes
En termes econòmics també hi ha grans diferències entre municipis: en general el cost de tractament és menor en els que tenen recollida selectiva individualitzada
Cada llar de Sant Adrià paga anualment prop de 120 euros en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus. Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge. Sant Adrià és el cinquè municipi de l’AMB on més es paga, només superat per Cervelló (més de 140 euros), Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts i Badalona.
L’any 2023 es van produir, a l’àrea metropolitana de Barcelona, 1.490.000 tones de residus, l’equivalent a 444,3 kg/hab. i any. Aquesta xifra ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 445 kg/hab. i any. A una escala més global, la producció de residus municipals s’ha reduït un 10 % des del 2010, però tot fa pensar que quedarà lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea, que és reduir la producció en un 15 % l’any 2025.
Una tendència positiva és la reducció de la fracció resta, que ha disminuït un 3 % respecte al 2021, i un 13 % respecte al 2019, últim any abans de la covid.
Els índexs de reciclatge a la metròpoli de Barcelona continuen estancats i molt lluny de l’objectiu del 55% de recollida selectiva que marca la Unió Europea per al 2025. Segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentades aquest divendres, el 2023 es van recollir selectivament el 40% dels residus. Tot i que es tracta d’un nou rècord en els registres, és només un 0,7% més que el 2022.
Tractament de residus
L’any 2023, l’AMB va gestionar 1.490.089 tones de residus provinents dels municipis metropolitans, majoritàriament en instal·lacions de titularitat metropolitana. Del total de tones que van entrar en aquestes plantes, un 42,1 % va acabar en instal·lacions especialitzades per reciclar-les (el 40% separat en origen, sumat als materials reciclables que es recuperen als ecoparcs).
376.910 tones es van valoritzar energèticament, un 26,7 % del total produït. Els residus valoritzats energèticament són els que, després de passar per un tractament mecanicobiològic, no poden ser valoritzats materialment i tenen com a destí final la planta de valorització energètica. Aquest procés va generar, el 2023, 220.328 MWh d’electricitat.
Finalment, aproximadament 310.068 tones (un 26 %) van acabar a l’abocador després d’haver estat tractades. Aquests residus corresponen al rebuig dels ecoparcs que no ha pogut ser valoritzat energèticament.
Fracció orgànica i envasos: les assignatures pendents
La fracció orgànica generada el 2023 equival a 103,99 kg/hab. i any, dels quals un 35,1 % s’ha recollit de forma selectiva. Aquesta fracció és clau per millorar els índexs, ja que quan es diposita erròniament al contenidor de resta encareix substancialment el seu tractament. Com a referència, tractar una tona de resta costa 130,20 €, mentre que tractar una tona de matèria orgànica ben separada (contenidor marró) costa 62,90 €.
27 de 36
Dels 36 municipis metropolitans, el 2023 només 9 havien arribat a l’objectiu del 55 % de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana. A aquesta llista cal sumar-hi els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
El fet que aquests municipis són els que han implantat un canvi en el model de recollida demostra que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats. Com a exemples, Santa Coloma de Cervelló va canviar l’índex de recollida selectiva del 41,5 % al 71,8 % en només tres mesos. A Corbera de Llobregat, un altre cas d’èxit, el salt va anar del 49,2 % al 80,4 %.
Altres municipis que ja estan en fase de canvi de sistema, com Montgat, previsiblement passaran aviat a la zona verda del gr
Efectes en l’economia metropolitana
L’AMB calcula que si els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d’euros de cara al 2025, a causa sobretot de l’estalvi en l’impost sobre l’abocament controlat o la incineració. Aquest impost el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista –abocadors– serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.
Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L‘índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
