06/09/2017 – Parlem amb les noies del Bàsquet Femení Sant Adrià, pregoneres de les festes d'enguany després d'aconseguir arribar a la màxima categoria espanyola.
Ens apropem al Marina Besòs a pocs dies de l'inici de Festa Major per parlar amb les noies del Bàsquet Femení Sant Adrià, les encarregades de pronunciar el pregó d'enguany. Abans d'una de les moltes sessions de pretemporada amb les quals s'han estat preparant aquests dies, seiem a l'ombra amb l'Helena López, la Cristina Hurtado, l'Itziar Llobet, la Laura Peña, la Marta Claret i la Mireia Vila. Unes més xerraires que altres.
Com us van comunicar la notícia? Us va sorprendre?
En un dels entrenaments de postemporada, el 'presi' ens va dir que seríem les pregoneres de les festes de la ciutat. No ens ho esperàvem i va ser una sorpresa. No sabem com serà ni què ens trobarem. Sabem com ha de quedar. Elles (Helena López i Cristina Hurtado) seran les dues encarregades de llegir el pregó!
Un gest com cedir-vos el pregó és útil per a reconèixer l'esport femení o no és més que 'postureo'?
Està bé perquè és un reconeixement que l'Ajuntament podria donar-li a qualsevol altre persona i ens el dóna a nosaltres perquè hem aconseguit una cosa important per a la ciutat. Això significa que ho valoren, i tot ajuda. La temporada passada, amb el 'boom' que es va crear, vam portar el nom de Sant Adrià fora del municipi. Ja portàvem un parell d'anys posant la ciutat en el mapa competint a bon nivell arreu d'Espanya. És un topic, pero és veritat.
Creieu que la ciutat és conscient de la fita que heu aconseguit?
Amb qui més estem en contacte és gent i nenes del club, i aquí sí hem vist que tothom ha estat il·lusionat i pensava que el que hem fet és molt gran. A nivell de club tothom ha estat molt emocionat i implicat. Pel que fa a la ciutat, no sabem fins a on ha arribat. Ho veurem si ens ve a veure gent al pregó (riuen).
Heu notat suport al carrer, per exemple?
Sí ens ha passat d'anar al mercat a comprar i que algu et digués “ei, tu ets de les noies del bàsquet que ho estan fent tant bé aquest any”. La notícia es va anar escampant al carrer, i esperem que l'any vinent vagi a més i la gent s'animi a venir a veure'ns. Fins i tot les noies del Sant Gabriel van fer un vídeo per animar-nos, tot i que no ens coneixem.
Que els dos equips de la ciutat que han estat a màximes categories siguin femenins, vosaltres i el Sant Gabriel, és significatiu?
Suposo que amb els mateixos diners és més fàcil arribar a dalt en l'esport femení que en el masculí (Bueno, però tampoc és tant fàcil, eh?!, respon una companya mentre la resta riuen). En el nostre cas, no hem arribat a l'elit per diners, sinó pel bon treball que s'ha fet de base, que s'ha acabat notant en el primer equip. No té tanta relació amb els diners que s'hi inverteixen.
L'esport femení ha fet un pas endavant els darrers anys?
Els resultats parlen per si mateixos en els darrers anys, en molts esports, no només el bàsquet.
Com encareu la temporada? Què n'espereu?
Jugar la Copa de la Reina (riuen). Primer ens hem d'acoplar entre nosaltres amb els nous fixatges, i després a la categoria, que es nova per a la majoria. No serà un any fàcil, però la il·lusió que tenim ha de ser més gran que la dels altres equips.
Es pot arribar a viure del bàsquet femení?
Arribar es pot, però molt poques ho aconsegueixen. Jo ja tinc clar que no viurem d'això, per això treballo (diu una d'elles).
I es pot compaginar l'esport d'elit amb la vida professional i personal?
Serà complicat perquè tenim molts més entrenaments enguany. I no pots deixar el treball o els estudis. Esperem poder arribar a tot, però sera dur.
Què direu o què diríeu al pregó?
Primer, cridar a la gent perquè ens vingui a veure; informar que jugarem aquí, al Marina Besòs, i que deixem el Ricart. S'hauran de desplaçar una mica més però les condiciones seran millors. Donar les gràcies pel recolzament rebut, sobretot a Fase… estem treballant en el discurs, no volem revelar sorpreses!
