08/11/2016 – La davantera del Sant Gabriel va fitxar pel club adrianenc després d’un any complicat amb l’Espanyol i al Ruiz Casado hi ha recuperat la motivació.
La seva arribada al Santgra va ser una de les sorpreses de l’estiu per un projecte basat quasi exclusivament per jugadores que venien del filial de l’entitat. Anna Molet (Seva, 1986) va aterrar a l’equip de Carlos Romero per afegir un punt de veterania i saber estar dins de la plantilla, aprofitant l’experiència que l’osonenca venia de completar a la Superlliga amb l’Espanyol.
Després de passar pel Seva, el Taradell, la PBB La Roca, el Ruideperes i el Llerona, Molet faria el salt a la màxima categoria del futbol femení nacional amb el conjunt blanc-i-blau, però en la seva temporada a l’Espanyol les coses no li van anar del tot bé. La davantera patiria una lesió de menisc, problema que s’unia a les altres tres lesions greus de genoll que l’atacant ja havia tingut (dos creuats i un menisc).
La trucada del Sant Gabriel i el suport de l’Albert Medall, entrenador de Molet al Llerona, van ser claus per tal de recuperar la il·lusió. “Després de l’última temporada a l’Espanyol no sabia si continuaria jugant o no. En Carlos em va trucar dues vegades i, finalment, li vaig dir que aniria a provar. No sabia què em trobaria, però quan vaig arribar al club vaig veure que la qualitat de les jugadores era molt alta”, destacava l’Anna Molet en la conversa mantinguda amb el Diari de Sant Adrià.
En aquella prova celebrada al Ruiz Casado, la davantera va descobrir un grup de companyes “molt joves, però molt bones”, fet que la va “entusiasmar”. “Tenia molt bones referències del Sant Gabriel. Sempre m’havien dit que era un club que tractava les persones com si fossin d’una mateixa família i això és el que m’hi he trobat”, assegurava la futbolista de Seva.
Edat diferent; direcció comuna
Malgrat ser d’una generació totalment diferent a la de la majoria de les seves companyes de vestidor, Anna Molet no ha tingut problemes per integrar-se satisfactòriament en la dinàmica del Santgra. Ella mateixa es defineix com una persona “que s’adapta ràpidament als canvis” i des del principi s’ha sentit “molt còmode dins de l’equip”.
“La diferència d’edat no ha estat un problema. En Carlos no em va demanar que fos líder, però sí que a vegades m’ha nascut aquesta sensació de responsabilitat pel fet de ser la veterana”, reconeixia la davantera del conjunt adrianenc.
La pilota; el centre de tot
En comprovar que el gruix del vestidor del Sant Gabriel era rookie a la Segona Nacional, la idea d’una difícil adaptació a la categoria va aparèixer al cap de l’Anna. Només va fer falta jugar un partit oficial per comprovar que aquest Santgra estava preparat per assolir reptes importants.
“No sabia com s’adaptarien a la Segona Nacional, però en el primer partit ja vaig veure que mentalment eren fortes. Remuntar al camp de l’AEM no és gens fàcil i totes les jugadores van demostrar personalitat”, valorava l’osonenca.
Segons Molet, el Sant Gabriel és feliç “quan té la pilota”, ja que quan l’equip “la mou amb criteri és quan fa mal de debò al rival”. En aquest sentit, en els moments on la possessió és escassa, el grup es nota fora de lloc.
“Quan no la tenim és una situació estranya per nosaltres. Encara que l’altre equip no ens generi ocasions, psicològicament no ens sentim còmodes”, admetia l’Anna.
És evident que encara manca molta competició a la Segona Nacional, però el Sant Gabriel ja ha demostrat ser capaç d’estar dins del grup perseguidor dels dos grans favorits al títol: el Seagull i el Barça ‘B’. “No puc parlar de posició, però veig l’equip en la zona alta. Estem molt unides i això ens està ajudant en els resultats”, sentenciava la jugadora del Santgra.
