Comencem l’entrevista amb la directora de l’Institut – Escola de La Mina però hem d’aturar-la diverses vegades. Efecte del dia a dia de l’agenda de Marta del Campo. Molt actiu. Una de les vegades que s’atura la conversa és motiu de la visita d’una exalumna estrangera del centre: “aquesta nena és tot una referent a seguir per qualsevol altre alumne, tant com a persona, com a estudiant”, l’elogia.
La responsable del centre de La Mina lluita juntament amb el claustre i el professorat de l’Institut – Escola perquè l’absentisme escolar es redueixi al barri i ens recorda que des de l’1 de setembre del 2016, els dos centres del barri, l’IES Fòrum 2004 i l’Escola Mediterrànea, es van fusionar per unir forces.
“L’objectiu principal és aconseguir fidelitzar l’alumnat”, ja que hi ha alumnes que marxen del centre o fins i tot deixen d’estudiar, sobretot les nenes, que veuen la secundària com una amenaça o un perill”, ens defineix del Campo. “Amb aquesta idea d’unió volem generar confiança als pares, que ens vegin com un únic centre”. A causa de la cultura gitana que hi ha instaurada en moltes famílies és l’origen d’aquest absentisme escolar per part de les nenes.
Projecte compartit i Pla Estratègic
Per aquest motiu, i arran de la unió d’ambdós centres, es va començar a idear, entre tots els agents implicats a escala educativa, un Pla Estratègic a partir de l’any 1 del centre, és a dir, curs 2017-2018. “Per tal de definir el full de ruta, vam elaborar enquestes per agafar idees i fer un buidatge entre alumnes, coordinadors i famílies. Hem aconseguit establir vincles amb l’escola i les famílies ens veuen com el mateix centre”, relata.
El Pla Estratègic (2017 – 2021) és una totalitat d’una formació per a quatre anys amb un pla d’activitats concret cada curs”.
“Som centre inclusiu, sense estratègies segregadores. El 80% de l’alumnat és d’ètnia gitana i el 20% restant estranger, procedent del Nepal, Pakistan o Colòmbia. S’executen estratègies per reduir l’absentisme escolar i aquesta és una feina que es realitza amb els referents gitanos i gitanes. Volem ser un centre que formi persones i sigui motor educatiu del barri”. Gràcies a aquesta nova fórmula implementada al centre, l’absentisme es va reduir un 10% durant l’any 0.
Referents gitanos
Dins aquest Pla Estratègic intervenen gitanos i gitanes que hagin format part del centre o estiguin vinculats amb el barri perquè els nois i noies els puguin tenir com un model a seguir. Entre ells, es troba Daniel Martínez, el primer gitano del barri que ha aconseguit un títol universitari. Amb 33 anys i pare de 3 fills, Dani té el títol de Criminologia i Política Criminal. Durant una conferència ‘Referents gitanos i gitanes’, va traslladar una lliçó de vida als alumnes de l’escola, fent referència a l’esforç de “somiar” que cada persona de forma individual ha de tenir per assolir els seus objectius i somnis.
“Hem de somiar. Un poble sense somni és un poble sense futur. És important formar-se i des de totes les disciplines. Contempleu la universitat amb la mateixa força de decisió que contemplaries ser mecànic. Van veure en mi un referent. D’ells és el mèrit perquè avui estigui aquí assegut. La meva àvia no sabia llegir ni escriure però era el meu referent. La família és la que ha de potenciar els somnis vostres”.De la mateixa manera que Dani, David i Aurelio Cortés, Paco Vargas, Nieves Heredia, Eli Lucena, Jorge González, Manuel Fernández o Alberto i Aroa Vargas, també són models a seguir per aquells que no tingui fe en les seves oportunitats de futur.
