07/04/2014 – En el marc del 10è aniversari del MhiC, els dos expresidents van participar d'un debat que va omplir el Casal de Cultura.
El Casal de Cultura de Sant Adrià va viure divendres un dels moments més destacables des de la seva obertura. I és que no tots els dies es pot fer seure a la mateixa taula dos expresidents de la Generalitat. En el marc de la celebració dels 10 anys del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Jordi Pujol i José Montilla es van donar cita al barri de Sant Joan Baptista per parlar i reflexionar sobre el fet migratori del segle XX-XXI i la seva influència sobre Catalunya.
En una sala plena de gom a gom, amb presència d’algunes figures polítiques d’àmbit català com la consellera Neus Munté o el líder socialista Pere Navarro, a més de tots els regidors de l’ajuntament adrianenc, els exmandataris van aportar a la conversa dos punts de vista semblants però enfocats des de perspectives diferents: la d’un català que ha viscut la immigració com a receptor i la d’un andalús que va ser acollit a Catalunya.
Sota la presentació de l’alcalde Joan Callau i la moderació de l’exalcalde i comissari del 10è aniversari del MhiC, Sito Canga, els ponents van opinar i reflexionar sobre aspectes com ara el procés d’acolliment i d’integració social dels nouvinguts, tant pel que fa a la immigració de la segona meitat del s. XX com a la del s. XXI; Catalunya com a model de cohesió social i d’interculturalitat; els nous reptes del procés d’integració de la immigració actual i la gran potencialitat lingüística catalana, entre altres temes.
La xerrada va deixar alguns highlights espontanis i simpàtics més enllà del protocol. L’antic líder convergent va confessar que va veure constructiva la victòria de Montilla a les eleccions: “Òbviament preferia un altre candidat, però em va agradar que fossis president. Gràcies”. Pujol, a més, va tornar a fer referència a la lletra de la cançó Jenifer, de Els Catarres, per reflectir la gran varietat i interculturalitat catalana i la necessitat de construir un país en el que tothom estigui integrat.
Tots dos ponents van fer una valoració final positiva de la immigració que ha rebut Catalunya durant tants anys. No per ser políticament correctes, sinó per tot allò que ha aportat al país, asseguraren. A més, van assenyalar que avui es viu un “moment difícil”, però que hi ha confiança i un futur prometedor per davant.
Protesta dels veïns de La Mina
Abans i després del debat, l’acte va tenir més protagonistes al marge dels expresidents. Un grup de veïns de l’edifici Venus de La Mina va aprofitar l’esclat mediàtic del debat per protestar davant els mitjans i els representats polítics. Prop d’una vintena de persones es van apostar a les portes del casal amb pancartes per reclamar una solució urgent a la situació que viuen més de 200 famílies al degradat bloc de pisos del carrer Venus.
