8/7/2012. Es diu Emilio Antonio Chamizo i no és cap persona famosa. Ara bé, mereix una entrevista per ser un dels usuaris més actius i curiosos de la biblioteca de la Mina. Va nèixer al barri, va marxar i fa uns anys que va tornar. Té un munt de raons positives per encoratjar els veïns del barri a descobrir (si encara no ho han fet) la biblioteca, protagonista del reportatge principal de l'edició en paper de juliol de Diari de Sant Adrià (que pots trobar a la secció 'Hemeroteca'.
Per a un veí del barri com vostè, que suposa la biblioteca?
És una finestra oberta per a la gent. Per a que els infants facin activitats, perquè s’hi organitzin actes culturals… Amb ella he redescobert la lectura al meu barri, perquè abans m’havia d’anar a Barcelona. També m’ha permès apuntar-me a un club de lectura, una experiència molt enriquidora.
S’ha retrobat amb els llibres…
Sense que existís la biblioteca ja havia llegit alguna cosa, però no m’ho prenia molt seriosament. Eren lectures lleugeres, aventures… Ara, amb el club de lectura, l’experiència és més intensa, perquè ens ajuntem gent d’edat i de cultura diversa, que aporta punts de vista diferents sobre les coses.
O sigui, el llibre com a excusa per a la integració, per a apropar cultures sovint alienes…
Segur que l’experiència és positiva. Infants gitanos i no gitanos fan teatre plegats a la biblioteca, i això no pot ser negatiu. I amb el pas del temps, això ha d’anar a més i a millor. Els adults d’ara potser no tenim temps per a aquesta oferta cultural, però la canalla ja creixerà amb aquesta filosofia, amb aquesta cultura lectora, que fins ara aquí no ha existit.
I ara sí n’hi ha?
Cada cop més. Sempre que vinc a la biblioteca, i hi vinc molt, sempre hi ha gent, llegint, estudiant o fent els deures. Gent que abans anava a una biblioteca del carrer Prim de Barcelona, ara són aquí, a la Mina. I gent que no la feies mai en una biblioteca, te la trobes i després la reconeixes i la saludes pel carrer. Això ha d’anar trencant una de les moltes etiquetes que té aquest barri: la manca de cultura per tenir cultura, que fa falta.
Què l’agrada llegir?
M’agrada la narrativa històrica. Ara estem llegint ‘La Bella Otero’, que ens endinsa en el temps i en la gent de la ‘belle epoque’. Tant de bo molta gent que encara no ha descobert la biblioteca ho faci. És clar que molta gent gaudeix vivint la vida al carrer, però jo em trobo molt a gust llegint un llibre al Fòrum, a la platja o minuts abans d’anar a dormir. Hi ha llibres que t’atrapen i que no pots deixar fins que s’acaben!
