El sentit plebiscitari del procés d’independència, hi és des del principi, on a cada passa els ciutadans hem estat consultats pel següent pas.
La manifestació multitudinària del 2012 va ser l’esclat d’una revolució catalana democràtica, la revolució dels somriures, que hem acabat anomenant ‘el Procés’; una de les determinacions més importants que tenim com a poble, la voluntat de ser lliures i determinar el nostre propi futur estatus polític.
Ara fa un any, arriben les eleccions al Parlament Europeu on tornem a expressar-nos pensant més en el país que en Brusel·les i ERC guanya les seves primeres eleccions a Catalunya després de setanta-nou anys i a Sant Adrià esdevé segona força sortint al ring a combatre amb els grans. Ens plantem al 9N, com a resposta, 2,4 milions de persones desobeeixen el Tribunal Constitucional i surten en massa a votar on el Si-Si és el clar guanyador.
A la nostra ciutat, aquell dia ens vam poder sentir orgullosos de nosaltres mateixos, per l'esforç però també per la participació i els resultats: Més de 6.000 adrianencs van votar, 4.226 van votar Sí-Sí i 1.100 van votar Sí-blanc o Sí-no, una gran majoria vol un Estat per Catalunya.
El post-9N ha sigut un recès que no haguèssim volgut, potser forçós, però tenim nova data, nova i definitiva esperança per assolir la plena llibertat: el 27-S. El camí fins a la victòria no serà pla i les municipals del 24 de maig,esdevenen per enèsima vegada, la prova de foc per demostrar múscul independentista: seran la primera volta de les plebiscitàries que tindran lloc el 27S.
A ERC – Sant Adrià portem molt de temps treballant molt dur perquè surti bé, del costat dels ciutadans, teixint complicitats i estem preparats per assumir les responsabilitats que se’n derivin d’aquestes eleccions, necessitem confiança i ens la mereixem. I pel procés? Pel procés encara més, hi hem de ser.
